CONCEPTES BÀSICS

Addicció: Dependència psicològica o fisiològica habitual envers el consum de drogues creadores d'hàbit.

Adulteració: Delicte consistent en la modificació de queviures destinats al consum públic mitjançant subministrament nociu a la salut.

Al·lucinogen: Psicofàrmac que provoca modificacions psíquiques transitòries que afecten especialment l'esfera perceptiva, sobretot pel que fa a les percepcions visuals.

Dependència: Necessitat de continuar l'administració d'alguna droga un cop hom n'ha adquirit l'hàbit. Pot ser psíquica (desig d'administrar-se la droga) o física (l'organisme necessita la substància per mantenir el seu funcionalisme).

Diluir: Minvar la concentració d'una substància sòlida, líquida o gasosa per dilució, dir sobretot en el cas de les dissolucions.

Distròfia: Disminució de volum o pèrdua de les capacitats funcionals d'un òrgan.

Dopamina: Neurotransmissor present a regions del cervell que regula el moviment, l'emoció, la motivació i el sentiment de plaer.

Estimulant: Dit d'aquell medicament que augmenta o fa més activa una determinada funció o activitat fisiològica.

Estupefaent: Producte actiu que a més a més del seu efecte terapèutic, té una acció secundària capaç de produir habituació en l'individu i d'alterar-ne profundament la personalitat, el comportament i l'equilibri fisiològic.

Neurotransmissor: Encarregat de dur la informació a través de les neurones.

Paranoia: Malaltia psiquiàtrica caracteritzada per la presentació d'idees delirants secundàries, sistematitzades, irrebatibles per l'argumentació lògica, que apareix com a conseqüència d'una predisposició constitucional i que és relacionada amb les vivències del subjecte. Aquest conserva íntegres la intel·ligència, la memòria i la capacitat de judici i raciocini, sempre que la seva aplicació no afecti el tema de deliri.

Síndrome d’abstinència: Patologia consistent en un conjunt d'alteracions psíquiques i somàtiques que pateixen les persones habituades a qualsevol droga quan deixen de prendre-la.

Sintètic: Relatiu o pertanyent a la síntesi. Síntesi: Combinació dels elements d'un tot després d'haver-los separat.

Sobredosi: Augment de la dosi habitual d'un medicament o droga. Terapèuticament hom aplica sobredosis per tal d'aconseguir un major efecte sense arribar a la dosi tòxica.

Tolerància: Facilitat d'habituar-se a l'ús continuat o creixent d'una droga o d'un medicament, o facultat de suportat aquest ús.

Tòxic: Dit de les substàncies metzinoses o verinoses.

Toxicomania: Tendència impulsiva a ingerir o injectar-se tòxics que crea una necessitat, psíquica o orgànica, a la qual el toxicòman no pot retreure's.