martes, 16 de noviembre de 2010

GHB

El GHB és un àcid que produeix el nostre cos de forma natural en petites dosis, tot i que es sintetitza artificialment com a droga. Al carrer el pots sentir anomenar pel nom de líquid X, gama G i èxtasi líquid.

Normalment es ven en botelletes d’entre tres o sis dosis, o en rajos d’una dosis (suposadament) que es serveixen des d’inhaladors fins en una copa o un got. Ocasionalment també es pot adquirir en pols.

Una de les formes d’adulterar-lo és venent aigua salda o amb algun altre depressor del sistema nerviós central. Tot i que el més perillós és que et donin GHB en una dosis més alta de la que t’esperaves, ja que les concentracions un cop diluïdes amb aigua, només es poden verificar en un laboratori.

La forma més comuna d’administració és dissolt amb aigua, compartint la botella entre varies persones. Els seus efectes comencen als 5-10 minuts i duren entre 2 i 3 hores. Amb dosis moderades pot tenir efectes empàtics. s’observa una sensació de benestar similar a la borratxera després d’haver consumit uns 3 o 4 glops, amb desitjos de parlar i sociabilitzar-se, relació muscular i pèrdua de la coordinació, a més a és aporta una sensibilitat incrementada cap a la música i el sentit del tacte. Dosis més grans poden provocar des de marejos, vòmits, dificultats per concentrar-se, pèrdues de reflexos i son, fins a la pèrdua del control muscular, immobilitat, problemes respiratoris, pèrdua de la consciència i coma.

Si decideixes prendre'n:
  • Evita barrejar-ho amb alcohol ja que pot provocar una sobredosis i un atac de son imparable.
  • El GHB pot deprimir la respiració en algunes persones.
  • Comença amb una dosis baixa abans de començar-ne a consumir excessivament i tenir una sobredosis.
  • Si consumeixes el doble de la teva dosis de GHB pots desmaiar-te i no recuperar la consciència fins al cap de 4 o 5 ores després.
L'endemà beu força aigua, el GHB s'elimina en gran part a través de l'orina. També pots tenir llacunes de memòria...


martes, 9 de noviembre de 2010

Amfetamina (amfeta)

L'amfetamina, o com és més coneguda, "l'amfeta" és una droga sintètica que té un efecte bàsicament estimulant del sistema nervió, igual que la cocaïna i el cafè.
La via més comú de consum és la oral, tot i que també es pot fer per intravenosa o inclús fumades o inhalades.
Les amfetamines comercialitzades al mercat negre poden presentar diferents formes com una pols blanca o groga, blocs, càpasules, entre altres.
Els efectes de l'amfetamina sobre el teu cos variaran depenent de les característiques de l'amfetamina i la forma de consumir-la, les teves característiques personals (edat, pes, personalitat, experiències anteriors amb la droga...) i les circumstàncies en les quals prenguis la droga.
L'ús prolongat de grans quantitats d'amfetamina et pot portar a un deteriorament general de la salut ja que treu la gana i la son. D'aquesta menera si en consumeixes habitualment ets molt més vulnerable a patir qualsevol tipus de malaltia. 
Per un altra part, altes dosis durant molts dies et poden causar deliris, reaccions de pànic, agressivitat, alucinacions i sentiments de persecució. Aquests efectes desapareixen gradualment a mesura que la droga desapareix del cos.
Les amfetamines solen generar sentiments importants d'autoconfiança. Això no és necessàriament negatiu, però si pot arribar-ho a ser si tens relacions sexuals sense protecció sota la ilusió de que ets invulnerable
 A continuació et proporcionem una llista de símptomes que t'ajudaran a identificar quan et trobes davant una intoxicació aguda, un síndrome d'abstinència moderat o quan et trobes davant un síndrome d'abstinència sever.

  • Intoxicació aguda: irritabilitat, sentiments d'omnipotència, dilatació de les pupiles, tremolors, suors, tartamudeig i moviments ràpids. 
  • Abstinència moderada o lleu: ansietat, depressió, cansament, son profund i prolongat i augment de la gana. 
  • Abstinència severa: símptomes psicòtics, idees suïcides i crisis existencials.

MDEA-MBDB

Entre les diverses substàncies que es fan passar per l'èxtasi, la MDEA i MBDB són les més comuns. Són derivats del MDA i al igual que aquest es poden trobar en diferents formes, mides i grabats.
- MDA: Expedient X (groc-blanc), l'elefant (rosa), el fantasma (gris), el cor (blanc), el dofí (gris), etc.
- MBDB: l'euro (blanc), la calavera (blanc), etc.
La substància més comú amb la qual es troba adulterada é l'amfetamina, tot i que ja normalment es fan passar com un substitut de l'èxtasi o MDA. S'administren per via oral i tarden aproximadament 45 minuts a fer efecte i aquests duren entre 3 i 5 hores en el cas del MDEA i entre 4 i 6 hores el MBDB.

Esteroides anabòlics

Els esteroides anabòlics són derivats sintètics de l'hormona masculina testosterona. En general promouen el creixement de la massa muscular. S'usen per millorar el rendiment físic i també per millorar l'aparença física.

Es prenen oralment o injectats, normalment seguint cicles de setmanes o mesos. Aquests cicles comporten prendre múltiples dosis d'esteroides durant un període específic de temps, parar durant un període i tornar a començar.

L'ús d'esteroides anabòlics incrementa la massa muscular, la força i la capacitat d'entrenar més i més fort. Els efectes a llarg termini d'altes dosis d'esteroides no es coneixen gaire bé. Alguns del efectes a curt termini sobre la salut són reversibles.

Aquesta droga té efectes secundaris, alguns d’ells són tumors al fetge, retenció de líquids, alta pressió sanguínia, augment de colesterol, acne i espasmes. Als homes se'ls hi encongeixen els testicles i es tornen mes impotents; a les dones els hi creix més cabell facial i se'ls hi augmenta la mida del clítoris.

Heroïna

L'heroïna és una substància artificial que normalment es pot trobar en forma de pols blanca o marró.
Els efectes a curt termini es donen després de la dosi i marxen al cap d'unes hores. Primer, la persona que en pren sent una eufòria, la boca seca i la pell se li envermelleix, després entra en un estat entre la vigília i l'adormiment. Si s'ha pres durant un període de temps, apareixen els efectes a llarg termini que poden ser un taponament de les venes, una infecció de l'endocardi i de les vàlvules del cor, malalties del fetge, infeccions, mort cel·lular dels organs, etc. La seva sobredosis pot ser mortal.
Es pateix un síndroma d’abstinència quan es redueix el seu ús o s’abandona. Aquest síndrome pot provocar inquietud, insomni, vòmits...
Tant la metadona com el LAAM aturen els efectes de l’heroïna, pero un 24 hores i l’altre 72.Només presenten lleugers efectes sedants i eufòrics.






Drogues de disseny

Aquestes drogues tenen la finalitat de potenciar les funcions del cervell. La majoria d'aquests productes eren emprats inicialment per a tractar malalties mentals o demències.

Les drogues d’aquest tipus es sintetitzen amb diversos objectius: minimitzar el deteriorament de les funcions cerebrals, optimitzar el funcionament del cervell millorant els nivells de neurotransmissió química, reparar danys ja produïts, ...

Aquest tipus de substàncies es poden dividir en dos classes principals: drogues i herbes.
Algunes drogues poden ser el piracetam (és la més comuna), el hydergine (emprada per la senilitat) o altres menys importants com la vasopresin o la DMAE.

Algunes herbes poden ser les discos (acceleren la velocitat del cor), les gogos (que són estimulants) o altres com la niblea purpúrea, la triple X o l’herbal èxtasi.


Bolets al·lucinògens

Els bolets al·lucinògens són fongs que no tenen clorofil·la i extreuen els nutrients descomposant la matèria orgànica.
Hi ha diferents tipus de bolets: el parasític (viu d'altres organismes sense beneficiar-los), els sapròfits (creixen sobre organismes morts com trossos de fusta o fems) o els micorizògens (produeix una unió simbiòtica amb l'organisme en el que viuen).

Els exemplars més característics són el “Cornezuelo del cento” que es tracta de l'al·lucinogen natural més potent. És la base del LSD. És un fong de color negre violeta que es troba parasitant en zones "gramiceas", com la civada, el blat i les pastures; la “Psilocibina” que creix en els prats i fins i tot en banquetes i serradures. Té un barret de color crema, amb un peu blavós i unes espores que van del roig al porpra. Altres exemples són ”l’Amanita muscarita”; “l’Amanita aureola”; “l’Amuscaria”; “l’Auricularia”.


Els principals efectes que produeixen aquests bolets són excitació i eufòria usant petites dosis, i distorsió de les formes, els colors i al·lucinacions usant dosis grans. També poden provocar vòmits o mal d’estómac. Cal tenir en compte que no s’ha de confondre el fer de ser drogues naturals amb el que siguin mes sanes. També s’ha de vigilar si s’ha patit o es pateix d’algun problema psicològic. L’efecte serà mes potent si es consumeixen frescos, ja que d’aquesta manera conserven la psilocibina i la psilocina, per això es millor consumir-los secs, podent-los barrejar amb menjar o sucs. Els seus efectes acostumen a durar entre 4 o 6 hores en funció del tipus i la quantitat ingerida.

Hi ha certs perills a l’hora de consumir aquesta droga, el més comú és la desconeixença de dependències i síndromes d'abstinència i que la tolerància s'aconsegueix amb rapidesa. Cal recordar que no se saben els efectes que produeixen els fongs al·lucinògens a llarg termini.

Ketamina

La ketamina és presenta en pols o diluïda en medicaments com el Ketolar. La via d'administració més comuna és la inhalació, tot i que també es pot beure, fumar o injectar.
Està contraindicada en casos d'hipertansió, asma, epilèpsia i insuficiència cardíaca. Davant la possibilitat d'experimentar distorsions perceptives i sensitives potents, no és aconsellable consumir-ne si estàs passant per un mal moment personal o tens problemes psicològics. 


S'ha de posar molta atenció a la dosi. Els seus efectes poden anar des d'una suau sensació d'embriaguesa i eufòria, pèrdua de la coordinació i alteració dels sentits, fins a un fort efecte anestèsic, psicodèlic i dissociatiu. Amb més probabilitat que altres al·lucinògens, podem aparèixer trastorns d'ansietat o paranoies. 
Els seus efectes comencen a notar-se aproximadament als 5-20 minuts d'haver-la consumit i duren entre 30 minuts i 3 hores (sempre en funció de la via d'administració). El consum reiterat no augment els efetes desitjats, però sí els riscos.
no tinguis com a referència la coca i l'speed a l'hora de fer-te les ratlles; és aconsellable que aquestes siguin 2 o 3 vegades més petites, són substàncies diferents i com a tals els seus efectes i riscos també...
Pels seus efectes i caracterśistiques, si en prens quan vas de marxa els riscos són superiors, per això es recomana prendre-la en espais tranquils i en companyia d'algú que no en consumeixi i pugui actuar davant algun imprevist.

Recorda que no és recomanable compartir el rulo per evitar el contagi de malalties infeccioses. 
És important eviatr la barreja amb altres substàncies, sobretot amb les depressores del SNC com l'alcohol, els ansiolítics..., ja que augmenta la possibilitat de perdre el coneixement, patir una aturada cardíaca o una depressió respiratòria. 
L'endemà d'haver-ne consumit es pot tenir una sensació de malestra i atordiment. Intenta relaxar-te i dóna't temps per recuperar-te. 

Èxtasi o MDMA

Al mercat negre es comercialitza en càpsules o pastilles que poden ser de qualsevol forma, mida i color, a més dels diferents gravats: la pasti (blanca), l'estrella (blanca), el dofí (groga), la tulipa (rosa), el sol (blanca), etc.
Normalment s’adultera amb resina de cannabis, cafeïna... Tot i això, també es comú que es facin passar per èxtasi altres substàncies similars com és el cas del MDEA i MDMB, amfetamines, el DOB o substàncies pràcticament inactives com la PMA o PMMA. 

La forma més comú d’ingerir-la és per via oral. Quan es presenta en forma de píldores, la seva absorció és més ràpida i completa si es col·loca sota la llengua; en el cas de les càpsules, es dissolen amb sucs o aigua. Una forma alternativa de consum és a través de l'aspiració, ja que produeix un efecte més immediat. 

És millor començar per mitja dosis i espera...els efectes comencen després de 30 minuts. 
L'èxtasi augmenta la temperatura corporal, mira de no anar molt abrigat ni dur barret. És important doncs, anar bevent petites d'aigua per prevenir la deshidratació. Si després de consumir-ne et trobes desorientat, inquiet o nerviós, mira de sortir a un lloc tranquil per descansar, millor si hi vas acompanyat. 
Quanta més quantitat i més contínuament prenguis èxtasi, hi ha més possibilitat d'augmentr la tolerància (la pujada dura menys i la baixada és més dura) i els efectes adversos (més probabilitat de que apareguin paranoies). 
És important que t'informis del contingut de les pastilles. Amb el TEsting (anàlisi de la substància) se't pot informar del seu principi actiu. 
L'endemà els efectes (empatia, eufòria,...) desapareixen i n'apareixen d'altres: cansament físic i mental i un baix estat d'ànim.

lunes, 8 de noviembre de 2010

LSD (tripi)

El LSD és una substància líquida, tot i que per regla general es presenta impregnada en paper secant (tripi), i en ocasions ho fa com a gelatina o micropunts. Mai no saps quina quantitat de LSD porten els àcids. Encara que portin el mateix segell la dosi pot ser molt diferent.
Si ets una persona que tens o has tingut algun problema relacionat amb la salut mental, no és gens recomanable el consum. Aquest pot provocar efectess crònic molt perjudicials. Tampoc és una bona idea si estàs passant per un mal moment personal.

Els seus efectes acostumen a manifestar-se al cap d'1 hora i poden durar fins a 12 hores. Si en prens, serà millor que l'endemà no tinguis cap compromís o responsabilitat (treballar, estudiar...). Com que desconeixes la quantitat de LSD, és recomanable ser prudent i començar per 1/4 de tripi per comprovar quin és l'efecte que et produeix. Els efectes són múltiples i imprevistos i aquests poden anar de la modificació dels estats de consciència i alteracions en la percepció a paranoies, al·lucinacions...fins a experimentar un "mal viatge"; dependrà de la quantitat consumida, el teu estat d'ànim i l'entorn en què ho facis. Poden aparèixer flashbacks (aparició dels efectes subjectius de la substància un temps després d'haver-la consumit).

És preferible consumir-lo amb la digestió acabada i havent fet un àpat lleuger. Fer-ho acompanyat (si és d'algú que conegui de què va el tema millor) i en un ambient tranquil, segur i on et sentis relaxat. Durant el "viatge" beu líquids i evita qualsevol barreja amb altres substàncies. Si tens un mal viatge, mira de no angoixar-te, no intentis frenar-lo, relaxa't i pensa que és un estat transitori i que acabarà. 




Speed

Quan parlem de speed en realitat hauríem de parlar d'amfetamina tallada. És una de les substàncies més adulterades, generalment amb cafeïna en pols, però també amb analgèsics. S'acostuma a trobar en pols blanca i inodora. La via d'administració és la inhalació, tot i que hi ha qui el consumeix per via oral embolicada amb paper de fumar. Es contraindica a persones que pateixen hipertensió, amb problemes d'ansietat o insomi, així com si es té algun quadre depressiu (especialment si prens medicació).

Els seus efectes es comencen a sentir en el mateix moment de prendre'l i s'allarga unes 5-6 hores. Donada la seva condició d'estimulant farà que desaparegui la sensació de gana i de son i augmenti l'estat d'eufòria i incontinència verbal. És molt difícil de concretar la dosi, ja que dependrà de la puresa i la tolerància creada. La que s'acostuma a trobar està bastant adulterada però, si el grau de puresa és alta l'efecte el podria traduir a 3 o 4 vegades més potent que el de la cocaïna. 

Intenta anar bevent aigua o sucs per hidratar el cos. Esmicola bé la substància i intenta no compartir el rul·lo; és una font d'infecció. Alguns dels riscos a curt i llarg termini van des d'una desagradable rigidesa muscular fins a un desgast de cor, fetge i ronyons. No és recomanable la barreja de l'speed amb altres substàncies, especialment la combinació speed+MDMA: sumes els riscos de patir un cop de calor o un atac de cor. El consum continuat pot donar paranoies: "em segueixen, parlen de mi..."

L'endemà procura beure molt líquid i consumir productes làctics i fruita; és important l'aportació de calci i magnesi per una millor recuperació. Estigues preparat per a la baixada: pots sentir debilitat, cansament, irritabilitat, apatia...durant uns dies.

La cocaïna i el crack

La cocaïna és un estimulant que s'obte de la planta de la coca. 
És la droga que acostuma a estar més adulterada i hi ha dos maneres de fer-ho. L'adulteració inactiva serveix per donar-li pes: lactorsa, talc, laxants o qualsevol altra substància que s'assembli a la cocaïna i no tingui efectes col·laterals perceptibles de forma immediata. Per compensar la potència perduda en l'adulteració, se li afegeixen altres substències actives de dos tipus: excitants (amfetamines en pols) per una pujada forta i congelants per imitar l'efecte característic de l'autèntica cocaïna per adormir la boca. 
Generalment, el qui distribueix la droga per qu i ilos, l0'adultera normalment amb lactosa, per deixar-li una puresa dentre el 80 i 85%; el que la compra a quilo i la ven per unces l'adultera amb amfetamina i algun anestèsic derivat de la coca per deixar-la entre el 60 i 70%; el que la compra a unces i la vent en grams l'adultera amb qualsevol substància, incluint el talc i el guix, la deixa entre un 30 i 40%. Si és el cas que passi per un altre venedor, pot acabar fins a un 20%. El cas és que, el consumidor que compra per grams poques vegades rep més de 50% de cocaïna pura i la quantitat que es troba en les mostres del carrer oscil·la entre el 20 i 40% de puresa.

Es creu que una menra de detectar l'adulteració és probant la droga; es creu que amb el contacte dels llabis i la llengua, la cocaïna els adorm. Això mai és una garantia ja que l'efecte pot estar provocat per la lidocaïna o procaïna. La presència de grumolls també és un mite, ja que en realitat aquests sorgteixen amb l'humitat, de la mateixa manera que el sucre forma cristalls amb l'humitat. Una proba més efectiva és la del paper d'alumini: es col·loca la mostra de cocaïna sobre el paper i per sota s'escalfa amb un encenedor. Si és pura, farà bombolles i deixarà una pel·lícula de color marró clar; si no ho és, s'enegreix i deixa grumolls.

Els efectes es comencen a notar després d'uns 5minuts i poden durar fins a 2 hores. Té la capacitat d'augmentar l'eufòria, la confiança, la sensació de benestar i l'estat d'alerta. Proboca sensació d'energia i vitalitat perquè fa ús de les reserves energètiques del teu organisme. El resultat del consum és una sensació d'eufòria, pupil·les dilatades, augment de la freqüència cardíaca i respiratòria, però, a més consum i més continuat, poden aparèixer conductes agressives, paranoies, insomni... Per tal de fer menys mal a les fosses nasals, evita les pedres, alterna les fosses nasals, no comparteixis el rul·lo i aspira aigua tèbia (millor salina).
L'endemà haurà desaparegut la sensació deufòria i bon rotllo i et sentiràs cansat, irritable...La cocaïna produeix descalcificació i desgasta les reserves de vitamina C; intenta compensar-ho.
Un derivat d'aquesta substància sorgit des de fa pocs anys és el crack, el principi actiu del qual és, com ja s'ha dit, la cocaïna. Presenta més o menys els mateixos efectes que la "coca", però aquest es presenta en forma de roques cristalines de color blanc o groguenc.

MDA

El MDA, al mercat negre es comercialitza en càpsules i pastilles que poden ser de qualsevol forma, mida i color, a més dels diferents grabats: el dinosaure (color rosa-vermell), la pastilla de l'amor (color gris-blanc), el trèvol (color blanc), etc.
Per alterar-lo s'utilitzen amfetamines, talc, aspirina en pols, etc.
 
Les píldores de MDA s'administren via oral. Aquesta droga comença a actuar entre els 30 i 60 minuts després de la ingestió presentant una durada entre 8 i 12 hores. Els efectes que provoca són l'estat de vigília, sensació de benestar físic i intensifica les percepcions sensorials i emocionals.

El haixix i l'oli

El haixix és la pasta feta amb la resina premsada que segrega la part florida del cànem de la femella (els cogollos). Aquesta resina té un color de cafè intens i generalment es presenta comprimida en forma de petits blocs.
El haixix es pot adulterar amb goma aràbica, llet condensada, clara d'ou, restes de plantes, cendres, cera, olis i altres substàncies similars. Per detectar l'adulteració es pot fer servir un filtre per a reduïr la nicotina. Quan el haixix es troba adulterat només cal fer una calada per obstruir completament el filtre.

L'oli es sol presentar com un alquitrà resinós de color marró o com un líquid molt fluid de color àmbar (aquest acostuma a ser de millor qualitat). A trabés de la inhalació és pràcticament impossible arribar a una intoxicació aguda. En cas d'intoxicació per ingestió es recomana provocar el vòmit si el subjecte es troba conscient, administrar llet per retardar l'assimilació i trucar al servei mèdic si presenta canvis bruscs de temperatura, depressió o de ritme cardíac.
 

Cannabis

La marihuana és la droga menys adulterada, tot i això als cultius de marihuana ilegals, al no tenir controls de qualitat, es poden regar amb hervicides tòxics que són corrosius per l'estòmag i poden provocar fibrosis (el deteriorament del pulmó). Tot i que el cultiu és una pràctica il·legal, et permet "controlar" més el tipus de maria i la qualitat del què es consumeix.
La planta de marihuana pot arribar als 4m d'alçada, les fulles poden mesurar 15 cm de llargada. Es reprodueix per pol·linització: els mascles que produeixen pol·len i les femelles que donen les llavors.
Les floracions es dessequen, trituren i fumen en pipes comuns, pipes d'aigua, vaporitzadors o cigarrets. Tambés es poden mesclar amb farines per preaparar pastissos, pastes...
Els efectes de l'herba fumada o inalhada a través d'un vaporitzador comencen entre 5 i 10 minuts després de l'administració pulmonar, i dura entre 1 i 2 hores. Els efectes de la ingestió oral comencen després de mitja hora; són més forts i duradors, podent-se prolongar fins a 5 hores màxim. El primer dels efectes es l'agudització dels sentits (sobretot l'oïda); es pot perdre la noció del temps així com la pèrdua d'atenció. El consum habitual provoca relaxació, creativitat...i desapareix la gana. L'efecte del cannàbis sovint dependrà de l'estat d'ànim i el context, ja que acostuma a actuar d'amplificador tant dels estats de benestar com d'angoixa.
En cas d'emergència (ansietat, por, idees paranòiques...) canvieu d'ambient, inspireu confiança a l'afectat i tranquilitzeu-lo; doneu-li alguna cosa dolça de menjar (xocolata, sucre, caramels...) o alguna cosa per beure. Cal tenir en compte que si s'estan prenent tranquil·litzants és millor no consumir-ne, ja que els efectes sedants augmenten.
Cada cop més s'està convertint en una substància socialitzada, però cal recordar que es tracta d'una droga il·legal i, per tant, si es fuma en un lloc públic et poden multar. Si en fumes cada dia, intenta deixar alguns dies a la setmana de descans. Intenta de no perdre el contacte amb la realitat de manera permanent. Tot i que no et genera dependència física, sí que genera una dependència psicològica important. El consum a llarg termini porta problemes respiratoris, sobretot si es barreja amb tabac.
L'endemà pots notar una certa sequedat a la boca i el coll.