Bolets al·lucinògens

Els bolets al·lucinògens són fongs que no tenen clorofil·la i extreuen els nutrients descomposant la matèria orgànica.
Hi ha diferents tipus de bolets: el parasític (viu d'altres organismes sense beneficiar-los), els sapròfits (creixen sobre organismes morts com trossos de fusta o fems) o els micorizògens (produeix una unió simbiòtica amb l'organisme en el que viuen).

Els exemplars més característics són el “Cornezuelo del cento” que es tracta de l'al·lucinogen natural més potent. És la base del LSD. És un fong de color negre violeta que es troba parasitant en zones "gramiceas", com la civada, el blat i les pastures; la “Psilocibina” que creix en els prats i fins i tot en banquetes i serradures. Té un barret de color crema, amb un peu blavós i unes espores que van del roig al porpra. Altres exemples són ”l’Amanita muscarita”; “l’Amanita aureola”; “l’Amuscaria”; “l’Auricularia”.

Els principals efectes que produeixen aquests bolets són excitació i eufòria usant petites dosis, i distorsió de les formes, els colors i al·lucinacions usant dosis grans. També poden provocar vòmits o mal d’estómac. Cal tenir en compte que no s’ha de confondre el fer de ser drogues naturals amb el que siguin mes sanes. També s’ha de vigilar si s’ha patit o es pateix d’algun problema psicològic. L’efecte serà mes potent si es consumeixen frescos, ja que d’aquesta manera conserven la psilocibina i la psilocina, per això es millor consumir-los secs, podent-los barrejar amb menjar o sucs. Els seus efectes acostumen a durar entre 4 o 6 hores en funció del tipus i la quantitat ingerida.

Hi ha certs perills a l’hora de consumir aquesta droga, el més comú és la desconeixença de dependències i síndromes d'abstinència i que la tolerància s'aconsegueix amb rapidesa. Cal recordar que no se saben els efectes que produeixen els fongs al·lucinògens a llarg termini.